De la web 0.1 a la web 0.3

Internet als anys 90 era lent, amb operacions bàsiques i completament unidireccional. Existien cercadors com el WebCrawler, programes de xat com IRC. Era utilitzat per la comunicació entre militars i educació.

Internet es converteix en un servidor de coneixement estàtic i d’accés limitat per raons tècniques, econòmiques i geogràfiques sent més de tipus lectura ja que era més agradable a la vista i oferia informació.

Per veure les tres fases evolutives de la web podríem centrar-nos en l’evolució que han sofrit alguns cercadors. Amb la web 1.0 a la xarxa hi havia cercadors molt senzills com Lycos, Alta Vista i d’altres més potents com Terra. La web 1.0 podríem dir que va ser una manera d’introduïr massiva ment als usuaris d’Internet amb els navegadors i el correu electrònic. Hi havia pàgines webs personals dissenyades pels pioners del llenguatge HTML.

Amb el web 2.0, on ens trobem, els usuaris es converteixen en dissenyadors de contingut a través dels blogs com blogspot.com, blogia i plataformes com MySpace, Youtube o Flirckr. A més permet als usuaris interactuar amb altres, cercar el que necessitam, crear noves coses a través de la xarxa. Google revoluciona les recerques amb un sistema basat amb la popularitat. Amb un sol click de botó al nostre abast hi ha tot un seguit d’informació, carrers, ubicacions, coneixements... Wikipedia es converteix en el temple del saber, a través de les aportacions dels usuaris. I a dia d’avui a la web de terra hi ha un cercador, però gairebé simbòlic, perquè ens enllaça amb el de “google”.

I ens demanem que ve just després de la web 2.0?

La web 3.0 és la web del futur amb la mescla de intel·ligència e innovació tecnològica. La Web 3.0 té com objectiu millorar la gestió de dades i recolzar les empreses. Per exemple reconeixerà totes les paraules, llengües i permetrà un intercanvi a temps real d’informació. Fins ara Governs, empreses i Institucions feien pagar per una informació que de cada vegada està a l’abast dels ciutadans i empresaris. S’obre tot un món on les xarxes, llistes de contactes i un llarg etcètera estan a l’abast de tothom a Internet.

“L’any passat Boutin definí la web 3.0 com la Web d’apertura. Una web que romp els antics mites i vincula totes les parts i es fa més intel·ligent”¹.

A mitjan plaç s’esperen les millores en connexions, qualitat en els gràfics i nous dispositius per accedir a Internet. Serà una web intel·ligent on les aplicacions socials de les que he parlat de la web 2.0 i de contingut com el youtube i wikipedia generades pels usuaris ara a la web 3.0 estan oberts i s’estructuren al voltant de més dades. Es tracta de filtrat de continguts, dades en temps reals, personalització de continguts. Alguns opinen que la xarxa anirà a l’internauta i no l’internauta a la xarxa. D’aquesta manera s’obrin nous camins cap a una xarxa moderna. De fet en part ja estem a damunt d’això, Google ens sorprenia amb el llançament d’opcions de recerca.

Google ha introduït la possibilitat de què cada usuari individualment i sense connexió amb altres, pugui personalitzar la seva recerca sense que les seves decisions afectin a d’altres usuaris. Pot personalitzar la seva recerca millorant la posició d’alguns resultats, anul·lant alguns i afegint comentaris a alguns resultats.

Crear vincles a nivell de dades fa més fàcil el camí per una vertadera Web semàntica, de fet amb google es poden crear xarxes de correu entre els mateixos treballadors d’una empresa.

Amb tot, la web semàntica, la Web 3.0, evoluciona cap a l’aplicació de significat a les recerques i la creació de pàgines on el significant no sigui un gràfic buit de contingut. Els cercadors seran més efectius i el posicionament en els mateixos hauran de seguir estratègies i es tendran que redefinir amb estratègies de marketing online.