L'obra

  Al poble els més grans coneixen la història d’en Damià. Amb vint-i-cinc anys pareixia molt més gran, ja que no li restava cap pèl al seu cos. Ni tan sols a les celles. Els més menuts havien sentit explicar que aquest home havia tengut un gran trauma en temps de la guerra civil. Però na Joana, una veïnada seva de sis anys encara no havia sentit explicar anècdotes sobre ell.

Un dia, la mare de na Joana, una dona jove d’uns 30 anys caminava amb ella pel carrer Nou i quan van passar per davant ca’n Damià, va sortir un moix del forat de la porta. Era un siamès petit.

_Mira mama un moixet!_

_Agafa’l no fos cas que l’atropelles un cotxe!_