" Encara no som humans", llibre de Eudald Carbonell i Robert Sala
" Encara no som humans"
El que està passant és massa important per deixar-ho a les mans d’una minoria social i política de primats pocs evolucionats, diuen al pròleg del llibre. – Però que està passant? Els autors hi afegirien: - Doncs, que la ciència i la tècnica socialitzades substituiran el pensament i l’acció social, després serem humans.
Eudald Carbonell i Robert Sala, experts en els primers estadis de l’ocupació humana, són els autors de “encara no som humans”, editat per primera vegada al 2002. Els dos treballen en el projecte d’Atapuerca i són professors a la Universitat Rovira i Virgili. “ Planeta humà” al 2000, fou el llibre on ens varen avançar que en comptes de la selecció natural, el món s’havia de sotmetre a la selecció tècnica. A “encara no som humans” en donen a conèixer unes propostes d’humanització per al tercer mil•leni.
A través de la ficció i de la realitat, “encara no som humans” planteja a través d’un llenguatge planer i expressiu, que fins que no arribem a la socialització de la tècnica no serem del tot humans. Al llibre es trenca amb el concepte de religió per evolucionar, de la mateixa manera que es romp amb les jerarquies que sempre han envoltat i envolten el progrés. Els autors defensen la col•lectivització de les forces humanes: de la tecnologia i de la selecció tècnica per tal d’arribar algun dia a la humanització.
Al llibre es compara aquesta situació actual amb la dels goril•les i la dels homínids bosquetans de fa quatre milions d’anys fins que arribem als homo sapiens, és a dir nosaltres, (...) que en lloc de posar remei a aquesta tragèdia, alcen més murs entre els uns i els altres segons el model més ancestral de primat.
Darwin i Lamarck introduïren el concepte de l’evolució de les espècies, a través de la selecció natural. Això obrí ments al seu temps i condicionà que molts puguem arribar a pensar que algun dia evolucionaríem més del que ara hi estem. – Però quina és la vertadera passa necessària per a l’evolució? – És necessària segons els autors la humanització i la socialització de la tècnica, ja que és la base de la intel•ligència operativa dels humans. Dintre del que és la tècnica inclouen els avanços tecnològics en referència a la informàtica, i també en quant a l’enginyeria genètica.
Ara bé els vertaders humans ( segons Carbonell i Sala), si vertaderament haguéssim evolucionats i l’enginyeria genètica hagués arribat a tothom, no seria necessari modificar la nostra naturalesa, sinó que ho faríem a través de la enginyeria genètica, ja de bon principi, quan naixem. Això provocarà que a poc a poc, ens anem independitzant de la natura i nosaltres creem la nostra pròpia selecció tècnica.
Per tant, aquest anàlisis que presento implica no ésser humans del tot. Ja que els vertaders humans arribaríem amb la socialització absoluta de l’enginyeria genètica.
Hi ha que tenir en compte com ens diuen el Carbonell i el Sala que si l’enginyeria genètica només està en mans d’un pocs crearia una élite molt forta, diferent de la resta dels humans. Un dels factors que encara no s’ha socialitzat del tot és la medicina, al principi dels començaments de la medicina, ens diuen que era vist com quelcom màgic, que només podien tenir els més poderosos, i a l’Edat Mitja alguns eren titllats inclús de bruixots. Avui en dia, encara, pel que fa a les medicines per a la SIDA hi manca l’accessibilitat per a tothom, ja que als països pobres no tenen el mateix accés que nosaltres a la medicina.I ara bé els ordinadors i amb la tecnologia informàtica podríem dir que en certa manera s’està intentant socialitzar, donat el fet que a alguns països encara no tenen per menjar i ja tenen ordinadors.
Les bases històriques que presenten els autors estan molt ben argumentades, ara bé pel que afecta a les tesis respecte al futur, estan argumentades amb la deducció en base al passat i al present . Per tant, semblen poc fiables. – Ciència ficció de moment?
A Matrix i a Blane Runner es dona a conèixer un futur sense mares, on els fills neixen sense necessitat d’estar a l’úter matern. Al llibre se’ns planteja agosaradament que la igualtat entre els homes i les dones arribarà del tot, en un futur, quan les dones no tinguin els fills, ja que això els impedeix estar en igualtat amb els homes. I si ens allunyem tant de la natura, acabarem per no tenir moral, per rompre amb les lleis de la natura, donades a conèixer per moltes religions, però ells ja s’han encarregat de dir que la religió, sorgeix per por i per la inseguretat dels humans a trobar-se sols, i cauen en certa manera dintre del missatge de Nietzsche quan diuen que l’església ha servit per mantenir la moral del superhome només per a uns pocs, mentre els altres eren ovelles. I això no feia més que en certa manera impedir l’avanç de la ciència.
Per altra banda a Matrix si ho recordem es parla de què els humans són un virus per al planeta terra, els autors diuen que no som un virus, sinó que som una espècie que portem lluitant molt de temps per la nostra supervivència. Però que ara toca com fa temps fèiem en les plantes modificar la nostra estructura genètica.
Si de cas fos cert un món com Matrix. -Realment estaríem preparats per adaptar-nos-hi?. – Realment podrem arribar-hi tots? Ho dubto, com ho fan els mateixos autors, entrarem un altra cop dintre de la filosofia de Strauss, o dintre del platonisme pur (negant la llum a la multitud). Per alguns es donaran a conèixer les normes morals, i a apreciar la natura innata que ens ha tocat viure. Mentre d’altres que disposin d’un gran poder econòmic, tal vegada s’estiguin canviant ja des de bon principi l’ADN. – Qui no és Blane Runner entre nosaltres?, - Cóm sabem que entre nosaltres ja no hi ha algú ( o tal vegada en un futur) amb modificacions genètiques.
3 comentarios
Kirikú -
Anónimo -
bet -
petonets