Biel Majoral és professor de la Universitat de les Balears i cantautor
M.C.Mairata.
Biel Majoral, cantautor i professor de la UIB, reflexiona sobre la Mallorca actual i la d’un temps. És un home amb les idees clares i no es mossega la llengua a l’hora d’expressar-les. Res de millor per introduir aquesta entrevista que una de les seves reflexions. “ La cultura és un concepte molt ampli, i avui dia algunes coses es limiten a la forma. Als formalismes, a mirar pel vestir, de cara a l’exterior... Pensam que perquè tenim un plat antic penjat a la paret de ca nostra, ja hem salvat el patrimoni, però amb això no basta.
- I quant a la gent jove d’avui?
-Tenc por que pensin en la immediatesa, en el doblers. Una terra matriarcal, agrícola, amb assentament com era Mallorca, s’ha convertit en el que tenim a causa de la immediatesa. La gent, quan construïa, es pensava que això havia de continuar. Avui la gent s’en va a una finca i diu: “Jo faré la casa damunt el turó, allà on hi ha la millor vista”, i comencen amb la pala i fins que tenen la casa no s’aturen. La gent d’un temps es feia la casa allà on es sentia millor, perquè escoltava la terra i ja s’havien assegut a totes les parts de la finca: la coneixien perfectament.
-I avui en dia?
-No escoltam la terra: si l’escoltàssim, no tendríem la capacitat especulativa que ara tenim.
- Però, això també és fruit de l’educació?
-Com és possible que si abans no anaven a escola tinguessin una percepció de la vida tan vitalista. Em referesc al fet que eren capaços d’asseure’s davall d’un garrover, saludar-se pel carrer. Ara això no ho feim i hem anat a escola molts anys més. Això vol dir que a la tradició cultural hi ha qualque problema.
- I quin és el problema?
-Que ens han deixat de transmetre aquesta cultura i aquesta formació de manera natural, i l’escola hauria d’ensenyar a escoltar i a reflexionar perquè aprendre a llegir i a escriure és fàcil. Allò més important és la reflexiva, que s’arriba a convertir en un poder.
- Creis que l’evolució tan ràpida de Mallorca ha influït en aquesta situació?
-Si la societat turística no hagués estat especulativa, no seria dolent. Però avui dia tot té un valor mercantil, no té valor cultural. Hi va haver una temporada que quan anaves per l’Arenal i demanaves un cafè amb llet no t’entenien, i si ho demanaves en anglés sí. Era la lluita entre el mercantilisme i allò que es diferencia com a cultura. La llengua és una qüestió estrictament cultural. A certs sectors els emprenya molt que defensem la cultura i et diran: “aquí som espanyols, estam a Espanya”.
- Abans parlàveu que la gent no se saluda, però a Algaida no és així.
-Ja, però ara ens volen fer creure que les circumstàncies de l’Arenal, Magaluf, Portocristo o qualsevol zona turística també les hem de patir nosaltres. Ens diuen que som una societat minoritària, que està en vies d’extinció. Ens volen fer estar angoixats sempre.
- Creis que un poble tornarà com aquests llocs turístics?
-No, jo crec que no. Hi ha joves molts conscients del problema i que realment, amb la seva manera d’actuar, fan molt. I els altres, quan es cansin de beure pomada de barral i comencin a pensar, ja estarà. Si no, tots acabarem sent iguals.
-Hi ha un cert control també sobre el que pensam?
-El problema és que abans parlàvem de moltes de coses, i ara mateix parlam d’allò que la televisió vol. La informació pot estar homogenïtzada, però no hi estarà, tempsnull
1 comentario
Catalina Capó Bauçà -
Gràcies, no et cansis de lluitar!