El instints

  Els instints

 

 “Les normes es basen amb els instint naturals racionalitzats". L’instint del nadó, acabat de néixer, que tot d’una s’alimenta dels pits de la mare. També aquell instint de la mare d’estimar-lo.  Al cap i a la fi, un conjunts d’instints combinats amb l’aprenentatge a la llarga.

 

Els comportaments instintius són molt importants, ja que faciliten l’adaptació de l’animal al seu mitja ecològic particular. Encara que ésser home no és tan senzill com ésser animal.
Agafar i crear les eines per fer tal cosa. Al cap i a la fi és l’adaptació al medi. Als mites grecs, ja apareixia la idea de com l’home es posat de cop a la terra amb desigualtat amb els altres animals, perquè no té ungles per defensar-se davant un atac, ni ales...
No té res. Però desprès els deus quan varen veure la seva equivocació en el repartiment, li donaren el foc, és a dir l’eina. La tejne. Un tret comú en tota l’espècie humana.

 

Avui en dia,  l’home combina a la natura formes arquitectòniques per tal que li serveixen de niu, així com fa l’ocell. Però ha racionalitzat tant el seu entorn, que ja l’home s’ha oblidat en molts casos que forma part de la natura. Que no és més que un habitant de la terra que hi viu. Per això, tal vegada, ja anant massa enfora veiem als animals molts més purs que a les persones.
Freud ens va obrir les portes de l’estudi  dels instints d’una manera agosarada. Però a dia d’avui encara no està clar quin paper tenen els instints en la conducta humana.
Està clar que no només som instints, perquè els racionalitzem segons la societat en la que vivim, a través de l’aprenentatge.

Maria Coloma Mairata Munar