Blogia
@MariaColomaMM

"Una llum" fragment de l'obra que guanyà accèssit al 2001 al Castellitx

 Fragment:

Na Maria està asseguda en una butaca, a l’estudi del seu pare, està mirant uns papers que hi ha al seu davant, estan escrits amb unes lletres petites i allargades.

Agafa un full, l’intenta llegir, sent que no li pertany i el deixa a damunt la taula, sap que aquests fulls formen part de la vida del seu pare.

Quan na era petita, el seu pare començà a escriure un diari. No ho explicà a ningú que havia reprès un costum adolescent que va deixar, perquè la seva germana ho va mostrar a tots els veïns. Ell es va sentir exposat i vulnerable, es va arrepentir d’haver confiat la seva vida a uns papers.

Escrivia la seva vida en un paper; el que pensava, el que vivia i els seus somnis, sempre esperant d’ells un corresponent a la realitat.

Na Maria tenia curiositat pel resultat de tantes hores a dintre l’estudi. Abans de dormir escoltava com el bolígraf tocava el paper suaument i avançava. El seu pare escrivia tot el que se li passava pel cap ràpidament perquè sinó ja no ho recordava amb la mateixa intensitat. El que havia escrit era una explosió d’espontaneïtat, la revolució dels seus pensaments.

Na Maria es dormia mirant la llum que es veia per davall la porta.

Escoltava cadascun dels moviments del seu pare amb el silenci més absolut, mirava cap als sòtil amb els ulls tancats, es tapava amb el llençol, sentia si xerrava amb algú, si tossia. Sempre es dormia amb el llum encès.

(...) Na Maria es va espantar molt, va ficar el cap davall el coixí, pensant que qualsevol cosa li podia haver passat. La seva mare no deixava de cridar, es passejava amunt i avall cridant i dient coses que na Maria no aconseguia entendre, entrava a les habitacions dels nens cridant que s’aixecassin i baixassin a la cuina. Na Maria sabia que a ella no la cridarien, era massa petita per..., Déu sap què.Va treure el cap de davall el coixí i com una nina valenta va botar del llit, es va eixugar les llàgrimes i va anar cap l’estudi, per veure si el seu pare s’havia oblidat d’encendre la llum.

0 comentarios