Blogia
@MariaColomaMM

Cultura digital

Esther Montoriol, una galeria que actua amb el cor

Esther Montoriol, una galeria que actua amb el cor

La Galeria Esther Montoriol avui dia 21 de març a les 19.30 hores inaugura nova exposició, a l’espai 1 i 2 “Èlia Llach, la respiració del traç” i a l’espai 3 “vincles i referents” de Rosanna Casano, Jaume de Córdoba, Sabine Finkenauer, Matilde Grau, Pere Llobera, Marcos Palazzi i Aleydis Rispa.

Esther és una de les galeristes, que tal i com es publicava al diari El Punt, actua amb el cor a l’hora de seleccionar els artistes, i a més és una gran amiga. 

A continuació podeu veure un exemple de DelicARTessen (una exposició selecta d'art de petit format per triar i emportar) a Barcelona. Una aposta per l'art de petit format. 

 

 

 

El plaer de llegir

El plaer de llegir

Roser Amills llegeix un fragment de “El Carrer de les Camèlies” de Mercè Rodoreda

L’escriptora i periodista Roser Amills és la primera mallorquina i catalana a participar de "El plaer de la lectura", realitzat per la productora Pickwick Films, que s’afegeix al projecte de l’artista nord-americà Clayton Cubitt, "Hysterical Literature”. Roser Amills llegeix un fragment de “El carrer de les Camèlies", de Mercè Rodoreda. Ella ens avança que “no hi ha actuació, tot el que es veu en aquest vídeo és ben real, la única ficció és el text de Mercè Rodoreda!”. I sota la taula?- Heu de veure el vídeo si ho voleu descobrir.

La iniciativa segueix la idea de l’artista Clayton Cubitt, que ha fet una serie de vídeos baix el nom de Hysterical literature. Es veu que va col·locar a aquestes dones un vibrador entre les cames i va deixar que fes el seu efecte sense mostrar res en el mateix pla, enregistrava les seves reaccions, deixant que llegeixin fins que no poguessin aguantar més la tensió sexual.

L’artista diu que el que l’interessa és la batalla que l’individu té entre la ment i el seu cos, on estan els límits, i cóm es pot manipular. A més, diu que està interessat en cóm les cultures creuen la línia divisòria entre acceptable i lo prohibit. Aquest projecte romp els límits en totes les direccions”. Què penses és real o ficció?_ Aquí hi ha més vídeos del projecte.



Los códigos QR en el turismo de Mallorca

Los códigos QR en el turismo de Mallorca

    El castillo de Capdepera

¿Quién no ha soñado con que se haga realidad poder trasladarse a cualquier momento del pasado y vivir ese momento?, en definitiva poder jugar con el tiempo.

Evidentemente no es posible, pero ya hay una serie de herramientas que nos permiten tener la sensación de estar lo más cerca posible del pasado, a través de la aplicación de los códigos QR en destinos turísticos o en monumentos. A tan sólo un clik de nuestro teléfono inteligente podemos disponer de toda la información histórica del monumento o sitio donde nos encontramos. La verdad es que aquí la imaginación de cada uno juega un papel importante para tener esa capacidad de trasladarnos al pasado.

En Mallorca, Capdepera ha sido uno de los primeros municipios que se ha lanzado con el sistema de Qr, una oportunidad para ir paseando por el castillo al mismo tiempo que se conoce la historia que tienen las paredes. Puedes estar meditando inmerso en el silencio y atrapado por las bellas vistas que ofrece el castillo de Capdepera y contemplar, y a tan sólo un clik conocer toda la información a través de tu smarphone, una oportunidad para fidelizar al turista.

L'èxtasi de la comunicació. Cultura digital.

L'èxtasi de la comunicació. Cultura digital.

 

“La mecànica del cor" de Matias Malzhieu. Es tracta de la cançó
que va fer possible el llibre "la mecànica del cor”. Una bella història d’amor
que recorre el món de boca en boca, i a través d’Internet.
A la nit més freda de la història quant la neu cau sobre la ciutat d’Edimburg.
Dalt d’un turó neix el petit Jack, amb el cor malmès. Li caldrà substituir-lo
per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Jack
comença la seva aventura quixotesca a la recerca de l’amor des dels freds
carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa. Compte, però! Jack haurà
de seguir unes normes per sobreviure: no toquis les agulles, domina la ràbia, no
t’enamoris mai, la mecànica del cor depèn d’això. Aquí comença el camí de Jack
cap a l’amor. Ara bé, les seves ganes de viure fan que deixi enrere aquesta
profecia i s’atreveixi a estimar.

En una nova era de la comunicació basada en les connexions, els contactes, el feedback es fa necessari grans histories que posin èmfasi en el mirall i en l’escena com diu Jean Baudrillard. “La mecànica del cor” té una escena clara: Paris, Granada i fa de mirall als espectador l’historia d’amor.

A dia d’avui ja no existeixen l’escena i el mirall. Hi ha en canvi, una pantalla i una xarxa. En lloc de la transcendència reflexiva del mirall i l’escena hi ha una superfície no reflexiva, una superfície immanent on es despleguen les operacions, la suau superfície operativa de la comunicació.

“La mecànica del cor” serveix com a lloc de transcendència reflexiva. Quan tot pareix efímer, transitori i que no hi ha temps per la reflexió les històries que evoquen els contes d’infància, arriba aquesta història d’amor.

A través del vídeo de la cançó de “La mecànica del cor” de Mathias Malzieu es plasma l’essència del llibre. L’exhibició d’aquest videoclip també implica la difusió del llibre i al mateix temps del grup musical del creador.

És una manera d’arribar a l’èxtasi de la comunicació en el sentit que la literatura, la comunicació audiovisual, així com també la música es confonen en un sol art. Tres vessants de les arts queden cobertes fins arribar a un art total.

El cor té una mecànica tan complexa que sovint és difícil poder preveure totes les situacions que ens faran mal. Jack, el nin protagonista ja neix amb problemes al cor i la que serà la seva madrastra li diu que no es pot enamorar mai.

_Però quin sentit té la vida llavors sense atrevir-nos a estimar?_

És aquí quan entra en joc el videoclip que he escollit “tot moir cour” del grup Dionisios.

Una vegada el llibre s’ha fet un lloc en el panorama literari a França, i arreu del món ja s’anuncia la pel·lícula en 3D. La història posa de manifest la crisi del real. En el sentit que s’evoca el tradicional conte d’infants per narrar una història d’adults. Un conte que sinó fos pel rellotge que Jack es veu a dur obligat al cor seria una de tantes. Llavors s’evoquen elements de la literatura de fantasia per narrar una història d’un amor impossible. La difusió a través de la xarxa d’aquesta història resulta
clau per arribar al públic, així com el boca a boca.

El període de la producció i consum dona pas a una nova era de comunicació basada en les connexions, els contactes, el feedback.

M’atreviria a dir que estem necessitats d’històries que a través d’una transparència sublim, de la naturalitat ens transportem a d’altres llocs. Al videoclip es mostra com Jack entre paisatges de muntanyes, estira els braços, un bastó i obri els braços. En senyal que està obert a la capacitat
d’estimar. És el mateix bastó que també es clavarà al cor davant l’atempta mirada de la seva estimada. Jack que sempre s’havia refugiat i havia tengut por a les pors descobreix que la vida sé li obri amb tot el seu esplendor.

“Un és l’interrogador automàtic al mateix temps que un contestador automàtic de la maquina. A lavegada codificador i descodificador, de fet el nostre propi terminal, el nostre propi corresponsal. És això l’èxtasi de la comunicació. Ja no hi ha un altra a davant, ni tampoc destí final”.

Sovint quan es penja un vídeo pel youtube com en el cas del que comento s’interactua amb el públic i a la pàgina s’accepten comentaris. En certa manera hi ha un feedback.

El sistema gira d’aquesta manera sense fi i sense finalitat i la seva única possibilitat és la d’una reproducció i d’una involució a l’infinit. D’aquí el vertigen d’aquesta interacció electrònica e informàtica, similar a la d’una droga.


A la xarxa, oberta a tots, ens podem arribar a confondre amb les mostres de la cultura audiovisual contemporània. I és que si les històries no posen l’èmfasi en el mirall i en l’escena cada vegada ens podem confondre més. En el sentit que hi haurà multitud de camins per escollir i moltes necessitats d’establir unes guies per arribar al destí que es vol. A vegades la informació és tanta que no sabem on triar i cóm pot afectar al futur de la cultura audiovisual.


Bibliografia
J. Habermas, J. Baudrillard, E. Said, F. Jameson, La posmodernidad, edición hal
Foster.