És una realitat evident que ens toca més a prop del que pensem. I les simpaties o antipaties als àrabs es perceben a una Barcelona “multicultural”.

Maria Coloma Mairata Munar
Al-Jazira una tv àraba que neix en un país no democràtic, però allunyada del radicalisme islàmic. És una nova aposta per explicar la realitat del món àrab a l’estil de les grans televisions occidentals i amb periodistes que hi treballen, molt d’ells abans “treballadors” de la BBC.
Al- Jazira ha aconseguit la seva forma, sent la primera i la única emissora que informava des de Kabul i la única que ha aconseguit mostrar a Bin-Laden parlant. Per això molts l’associen com una cadena terrorista. Estem a un pas d’escoltar que Al-Jazira és la portaveu d’AlQaeda a Occident i els àrabs per altra banda l’acusen, per exemple d’ésser un suport de normalització amb Israel.
Als seus espais no parlen de terrorisme, Bin Laden és el cap de moviment AlQaeda i també segons occident el terrorista més cercat del món. El que és cert fruit de la seva informació objectiva és que Al-Jazira té en contra seu molts dels sobirans àrabs per un costat i per l’altra al govern d’estats Units, tot i així la CNN ha pactat amb ella.
Al- Jazira en general parla més informada i lliurament que a Occident sobre uns temes ( Amèrica al pròxim Orient) i no sobre altres afers interns”, afirma Víctor Pallejà, especialista en Orient.

La televisió Al-Jazira emet des de Qatar, gobernat per una monarquia, els thani que formen el 40% de la població nativa. La constitució de 1970 garantia els drets bàsics a la població. A Qatar s’editen 5 diaris, un d’ells amb anglès. Al 1997, hi havia 256.000 receptors de radio i 230.000 aparells de televisió; la població disposava de 268 teléfons i 150 equips informàtics que utilitzaven per cada mil habitants.

Aquesta televisió va emetre en exclusiva les imatges de Bin Laden parlant després de 11-S. EUA en resposta no va voler emetre cap imatge d’ell que no fos censurada. Per tant mai ens ha arribat cap missatge complet de Bin Laden.
EUA anomena Bin Laden com el terrorista més buscat del món, mentre que Al-Jazira dona a conèixer dues versions, aquesta, però també la visió de Bin Laden com el líder de la banda d’AlQaeda.
És curiós observar com EUA seguint el missatge del filòsof Strauss, a l’hora de fer la seva política amaga les veritats al poble i només dona a conèixer petites pinzellades del que és la veritat. Strauss, recordem és un filòsof que re-interpreta el missatge platònic que coneixem a través de la caverna.
Així doncs les veritats mai els arribarem a conèixer del tot. Michel Moore als seus documentals ha analitzat a través de les imatges dels diferents telenoticies americans els discurs de les televisions i dels polítics i totes elles tenen un tret comú: - difondre la por i fer sentit al públic constantment que es troba amenaçat.
Un missatge que manté la dinàmica d’expansionar-se, arreu de la resta del món occidental. A Frana, on la població àrab es comptabilitza amb milions es va posar, després del cas de les mesquites la llei que prohibia dur a les escoles símbols religiosos.
-Un atac cap al món àrab?, de fet es fonamentava la discriminació i els prejudicis cap a una altra cultura.
“ Al- Jazira és més objectiva que la CNN, la premsa americana és tercer mundista, dominada pel Pentàgon (...) estem filmant les mateixes coses destruïdes que la CNN, el que passa que no surten les víctimes mortals, la CNN no profunditza ja (...)”. Afirma Taysser Alouny, corresponsal Al-Jazira a Kabul.
“ A Occident ens omplim la boca d’objectivitat, però la que ens interessa”.

A Barcelona, lloc on la població àrab és notable, arriba la connexió d’Al-Jazira, perquè és una tv per satèl•lit. – ON està el problema? És una realitat evident que ens toca més d’a prop del que pensem. I les simpaties o antipaties als àrabs es perceben a una Barcelona “multicultural”.
Al-Jazira ha revolucionat en certa manera el món àrab, creant-se l’enemistat d’aquells que estan a prop.
Per altra banda m’agradaria parlar del valor dels corresponsals àrabs que estan a Kabul, Mohammad Khayur al Burini és corresponsal a Qatar i tot i que a la tv Al-Jazira parla omitint certa informació, en una entrevista al diari “Le Monde” deia unes sorprenents declaracions:

“ El peligro está por todos lados: los talibán nos prohiben filmar mientras que los partidarios de la Alianza Norte se quieren vengar de los árabes (...) de los hombres de Bin Laden, se dice que ya se ha masacrado a un montón de árabes en Kabul; no importa si se mata a un extranjero con tal de coger su dinero”.

Aquestes declaracions són d’un article del país de Sohpie Shibab ( Doha), que titula com Al Yazira, la CNN del món àrab.
La CNN va perdent credibilitat, a poc a poc, davant els plors d’una meitat del món diferent a la realitat que hi ha a la CNN, enfronta els seus interessos empresarials i econòmics.
La història és circular i tot es torna a repetir. La CNN ja ha viscut molts anys en ple èxit i com a referent. Ara Al-Jazira agafa la seva imatge i els seus mètodes inicials i fa que els “treballadors” que hi treballen es sentin en plena llibertat. La dona que apareix com a imatge dels informatius ho fa amb “americana” i a fora es posa la túnica àrab.
No hi ha res que duri gaire que haguem fet els humans, tot s’acaba acabant o tot es gira, depèn de la demanda que es té i Al-Jazira neix fruit de la necessitat de satisfer una cultura que no està conforme, ni d’acord amb les informacions que li arriben d’Occident.
Que la CNN hagi pactat amb Al-Jazira i sigui la cadena que tingui prioritat damunt de totes les cadenes per a les seves imatges, és símbol de què la CNN es vol continuar mantenint com la millor cadena del món. I ara les millores imatges els hi pot oferir Al-Jazira.
“ La democràcia arribarà amb els mitjans de comunicació i no a l’enrevés” diu Faisil Quaisim ( moredador)... De moment a Qatar, s’ha introduït el vot de la dona.
I dir : - Si! Però ! mira quins palaus que tenen aquests. – Però i aquí?- No passa el mateix?
- Tot i que no tant evident dintre d’occident, si entre nosaltres ( el nord) i la franja que separa el món en països pobres( al sud). Aquí, si que es veu la gran diferencia. Per això a mi aquest argument, (aquest buit al documental) no em serveix de moment. Tot i que mai es sap.